Un sí a la Toscana · A Dispersée Love Story

, Jordi Rosich,

Feia mesos que l’Adriana ja ho tenia tot a punt per al seu viatge a La Toscana amb en Gerard. Als dos els feia molta il·lusió fotografiar una escena idíl·lica en aquests paratges de somni: què tal un pícnic durant una posta de sol? A l’Adriana, que és fotògrafa de professió, li encantava la idea i va decidir endur-se de casa mil i un detalls per a poder-los fer servir d’atrezzo: unes estovalles, llumetes, la cistella… El que no sabia ni s'esperava era que aquell instant que capturaria aviat amb la càmara es convertiria en un dels més màgics de les seves vides.

Mentre l’Adriana preparava el viatge, en Gerard ja tenia l’anell de compromís escollit i molt a prop... El va guardar a casa durant un mes i mig! Era molt divertit veure com, cada dia, l'Adriana es trobava a dos pams de l’anell sense saber-ho. En Gerard tenia la teoria que ”si vols amagar bé una cosa, l'has de deixar a la vista de tothom perquè passi desapercebuda”.

Per fi va arribar el dia de marxar de viatge i de treure l’anell del seu amagatall. La joia va anar a parar a la motxilla que els acompanyaria cada dia i on hi duien tot el necessari per a visitar els poblets, museus i anar als restaurants italians…

En Gerard i l’Adriana tenien planejat fer l’esperat pícnic durant el tercer dia de la seva estança a Itàlia. Van visitar Siena i van comprar el sopar: un bon vi i demés queviures en una de les botiguetes típiques del barri antic. Potser perquè Siena enamora tant que hi passes més hores de les que tenies previstes o, senzillament, aquell no havia de ser el dia… Però la posta de sol els va enganxar en el cotxe, tot passejant, això sí, entre camps de vinyes, prats i xiprers.

No els va quedar més remei que postposar el pícnic per a l'endemà (i en Gerard tindria una nova oportunitat per a demanar-li compromís!). La ruta del dia els marcava Perugia. Aquest cop no volien fer tard a la posta de sol, així que la visita va ser ràpìda i ben dinat ja van fer camí cap a la localització.

Arribats al turó, van preparar de seguida l’escena somiada. L'Adriana estava immersa en el seu món fent desenes de fotografies aquí i allà. Just quan anava a guardar la càmera, en Gerard li diu: "fem l'última fotografia amb el temporitzador a 10 segons". “Una foto més?”, va pensar l’Adriana, “si en tenim un munt!”. Però en Gerard, a dins seu, va començar el compte enrere: 4, 3, 2... i en l’últim segon, mentre ella li somreia, la va mirar i les paraules li van brollar dels llavis: "Et vols casar amb mi?" CLIC. En Gerard va oferir-li l'anell de compromís just en el moment en què es va disparar la càmera. Tenien l’instantània d’aquell record per a tota la vida.

Com us podeu imaginar, la resposta va ser un sí rotund.

❦

Ai, la Toscana, un dels llocs més romàntics per a demanar matrimoni: bon clima, paisatges de pel·lícula i gastronomia perfecta per a gaudir-la amb tots els sentits. En Gerard no va poder escollir millor lloc per a demanar-li compromís, encara que l’Adriana li hagués dit que sí a qualsevol lloc del món...