Helena Cabruja

  

He trigat anys a trobar la resposta a aquesta pregunta tan típica que solem fer els adults. De fet, mai m’hauria imaginat que la sensació amarga que deixen el dubte i el fracàs podrien convertir-se en bons motors a l’hora de traçar el meu full de ruta personal i en conseqüència la meva trajectòria professional.

 

 

He estudiat les carreres de Fisioteràpia i Psicologia de la Salut, i m’he especialitzat en Teràpia Regenerativa, que inclou coneixements en Alimentació Conscient, Psiconeuroimmonologia i Moviment funcional. He viscut a Girona, París i Canàries... I tot i els aprenentatges, experiències i voluntat de tots aquests anys, encara em frustrava el fet d’avançar i no poder donar una resposta clara a aquella pregunta: “I tu, què vols ser de gran?

Fruit d’aquest malestar, vaig iniciar-me en la pràctica del Ioga.

Buscava relaxar-me, un espai on desconnectar i tenir cura de mi. No sabia que, en aquella pràctica, trobaria el coixí on seure i ordenar tot l'equipatge que duia a sobre. Tampoc m’imaginava que deixaria una feina estable i aniria a fer un retir a un ashram del Sud de la India.

• L'Helena porta el collaret Blossom Essence d'or blanc, topazis i diamants

Allà, em vaig alliberar durant mesos de qualsevol confort i distracció. Dormia a terra, menjava amb les mans, convivia amb criatures que es trobaven en condicions deficients i acceptava les incerteses del dia a dia. Allò em va permetre descobrir com és d’important moure’s per la vida:

hem de travessar-la i no només passar-hi de puntetes. 

Així que, un cop torno a Girona, decideixo arrencar BalanceArte, el projecte que actualment em permet integrar tot el que he descobert, personalment i professionalment, al llarg de tots aquests anys. És la millor manera que se m’acut d’ajudar les persones, sobretot les dones, a cuidar-se i despertar la seva pròpia vida. I és acompanyant-les que jo també aconsegueixo despertar la meva pròpia salut. 

De petita, m’hauria agradat fugir d’aquella peculiar manera que tenim els adults d’entendre el món: 

com si realment fos necessari tenir les coses clares per atrevir-nos a fer-les, com si tinguéssim la virtut de poder controlar amb detall tot allò que se’ns presenta! 

Ser conscient d’aquest aprenentatge em podria haver estalviat viure molts moments d’incertesa, de por, d’estar pendent del “què passarà”; també, m’hauria fet sentir més orgullosa i responsable del camí que anava traçant. 

Potser ens convindria confiar més en les nostres passes, les que ens fan moure en l’aquí i en l’ara, i també en totes les possibilitats que ens pot brindar la vida. Sigui com sigui, el que tinc clar és que vull seguir vivint d’aquesta manera apassionada, sentint i connectant cada nou pas que faig!

 

Descarrega aquí el Llibre “Passionate Women”