Tinc 37 anys, més de 300 parells de sabates, 4 càrrecs empresarials, dos fills i un home meravellós, i no en aquest ordre però tot forma part de la meva vida i no en canviaria ni una coma.
Vaig néixer en el si d’una família abocada al servei a les persones. Sóc la tercera generació d’un hotel preciós a la Costa Brava on els clients repeteixen cada any i formen part de la nostra segona família.
Els meus pares em van ensenyar que el respecte s’havia de guanyar a pols
i que res em vindria regalat pel fet de dir-me Carbonell, com l’empresa familiar. Per això, un cop acabats els meus estudis no vaig anar a treballar a casa sinó a fora. Han passat molts anys i no me n’he penedit mai. Allò va fer que m’estimés molt la meva terra i el meu negoci, i em va donar ales per arribar encara més lluny.
Actualment dirigeixo l’Hotel Carbonell de Llançà, però també tinc una agència de comunicació anomenada Addictes, sóc la Presidenta del Club de Màrqueting de Girona, organitzadora dels Premis Cactus a la comunicació, el màrqueting i les noves tecnologies de Catalunya i, des de fa mig any, també sóc la directora de comunicació i màrqueting de La Brava Beer, la cervesa Premium inspirada en la Costa Brava.
A tot això cal sumar-hi les quatre coses que més feliç em fan i que equilibren la balança, que són els meus fills, el meu home, la meva família i la meva col·lecció de sabates de taló.
El meu joier és el meu sabater.
Tinc una princeseta anomenada Sílvia que em trepitja els talons pel que fa a l’addició a les sabates amb només 8 anys i un home que em consent i que, cada vegada que pot, em regala un parell de sabates de taló. Si tenim en compte els que ja tinc, deuen sumar dos o tres centenars. Les sabates són per a mi aquell complement, juntament amb les joies, desestressant i poderós alhora. Les sabates defineixen qui ets i qui vols ser. Us he de confessar una cosa... Al meu armari sempre n’hi ha mínim un parell per estrenar.
No tinc temps de res. Vaig amb l’agenda a quinze dies vista, pateixo d’estrès diagnosticat, dormo poc i menjo malament però m’apassionen tots i cadascun dels projectes que faig i no vull renunciar a cap d’ells perquè penso que ja trobaré el moment de fer-ho. És ara o mai.
Sóc ambiciosa i passional a parts iguals i no hi puc fer res.
Diuen de mi que sóc esquerpa, però només és perquè m’agrada anar al gra. No suporto la gent que per dir una cosa gasten vint paraules més de les necessàries, crec molt amb el poder de les dones i en la bona comunicació. Com deia Oscar Wilde, sóc de gustos simples, simplement m’agrada sempre el millor.